Esther, 38 roses blanques

Del que és capaç una mare per una filla amb dificultats, que sap i aprèn amb poc temps que cal celebrar petitíssims progressos en Esther, quan de cop, li dóna per riure i això se sap un dia que significa que pot estar avisant per anar al lavabo. Després una altra filla, aquesta sana, després dos nois, i la gran prova contra la persona constructiva: el marit la deixa, a la casa pairal li diuen ja t'arreglaràs, amb prou feines una noia que acaba de fer la selectivitat proveeix realment molt més ajut, qual una deessa baixada de cop i súbita en els tràfecs infinits. I l'amistat de Jaume, que guia pel camí, el calvari dels determinats, el càstig dels intel-ligents, la pena per als capaços: un escarni continuat i una sort de màgia supersticiosa que no va desaparèixer mai. Les criatures discapacitades, des que no tenien ni mig pam de paret d'apoio fins que optaren a plaça d'estiueig i piscina.